Nadius o immigrants Tecnologics?

Segons l’article “El tam-tam de los 'nativos digitales'”  publicat al País, jo seria una natiu de la tecnologia, és a dir, que jo des de sempre he nascut amb la tecnologia sota el braç.

Es cert que actualment molts infants ja neixen amb els ordinadors, tablets, iphone sota el braç, que el primer que demanen es algun aparell informàtic, però això es a causa de la societat en la que vivim, que els propis adults els i ensenyem als nostres fills/filles els aparells o ve a l’escola, que són els primers en substituir els llibres per ordinadors.

Jo no em sento ni natiu, ni immigrants, és a dir, es cert que estic més informada i amb més coneixements que els meus pares, però no des de sempre he tingut un ordinador a l’aula a l’hora d’estudiar. Podria dir que jo estic en contacte als ordinadors des de 4rt de Primària, cosa que ara molts infants ja fan les classes amb els seus propis portàtils, ja no s’utilitzen els bolígrafs i els folis per prendre apunts.

Per tant puc dir que tinc un bon coneixement dels ordinadors i dels diferents programes, però això ha sigut arrel de que els meus pares m’apuntessin extraescolars d’informàtica, ja que ells creien que seria bo que tingues un bon coneixement per un futur.

Qui sóc?

Companys, companyes i visitants.

Per tal de que ens coneguem una mica més, escriure unes quantes ratlles sobre mi...

Sóc la Mariona Escayola, tinc 20 anys i visc a Navarcles.

Abans de venir a la Universitat vaig fer el Grau Superior d'Animació Sociocultural i Turisme al Institut Guillem Catà de Manresa. Quan em va tocar fer les pràctiques, les vaig fer al Centre Penitenciari Can Brians II. Arrel de fer les pràctiques i una motivació prèvia, em va començar a cridar l'atenció la Educació Social, a part també vaig realitzar un viatge de 15 dies amb els meus companys de classe al Senegal, i allà vam veure molts àmbits on un educador podria treballar i també em va cridar l’atenció.

Les expectatives que tinc jo sobre la carrera, és que aprendre molt sobre l’àmbit social i educatiu, que m’obriré més per parlar amb la gent, perdre la vergonya i que sabre actuar de manera lògica en les situacions que em trobi.

Un cop acabi la carrera, m'agradaria treballar algun centre de menors, en alguna presó o en algun projecte internacional.